... PERQUÈ NO NOMÉS HI HA UN DIA DE LA DONA.
divendres, 16 de març del 2012
dimecres, 14 de març del 2012
RESILIÈNCIA
Formació culta analògica sobre la base del ll. resiliens, -ntis, part. pres. de resilīre 'saltar enrere; retirar-se; recular'.
f 1 TECNOL Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid.
2 ECOL Capacitat d'un ecosistema de retornar a la mateixa composició específica i a l'estat normal en ésser afectat per pertorbacions o interferències.
3 PSIC Capacitat de l'individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
[ENSENY / PSIC] Resistència a les adversitats que manifesten algunes persones, infants i joves, que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmeses de manera continuada a estímuls negatius.
En situacions de guerra, abandonament familiar, maltractaments, abusos infantils o altres en què l'equilibri emocional i la salut mental es troben amenaçats, aquestes persones desenvolupen recursos extraordinaris d'adaptació que els permeten suportar-les i superar-les. Tot i haver estat considerada com una reacció patològica, actualment es veu com un
mecanisme de protecció enfront de l'estrès. Psiquiatres europeus com Boris Cyrulnik i Stefan Vanistendael han explicat i difós el concepte. A partir del 1970, als Estats Units aparegué, aplicada al mateix fenomen, la denominació
hardiness (personalitat resistent)
Se li reconeixen els components de sentit de compromís, control dels esdeveniments i repte.
Es posa de manifest la importància de l'ajuda i acceptació social, l'afectivitat, l'autoestima i el sentit de l'humor.
Persones resilients:
Es tracta de dones i homes que aprenen a contenir la situació traumàtica i reeixir-ne. Podríem dir que la mala sort els ha fet sortosos. Jordi Grané i Anna Forès, experts en aquesta temàtica, defineixen la resiliència com «la capacitat d'una persona o d'un grup per desenvolupar-se, per continuar-se projectant cap al futur malgrat creuar-se amb esdeveniments desestabilitzadors, malgrat trobar-se amb condicions de vida difícils i patir traumes greus». Ser resilients ens apropa a la felicitat, ens fa més lliures, ens amara de vitalitat.
Principis de la resiliència:
• La resiliència pot ser fomentada.
• La resiliència es fonamenta en una interacció entre la persona i el seu entorn.
• La resiliència no és una capacitat absoluta, ni estable i té límits. És un procés que pot durar tota la vida.
• La resiliència és una capacitat universal.
• Les característiques del temperament. En les quals s’observen manifestacions com: un adequat nivell d’activitat, capacitat reflexiva i responsabilitat enfront altres persones.
Partim de la base de que la resiliència no es un tret que la gent té o no té, sinó que inclou conductes, pensaments i accions que poden ser apreses i desenvolupades per qualsevol persona, i que ser resilient no vol dir que la persona no experimenti dificultats i angoixes, ja que el dolor i la tristor són comuns en les persones que han patit grans adversitats o traumes a la vida.
De fet, el camí cap a la resiliència probablement es troba ple d’obstacles que afecten el nostre estat emocional.
PILARS de la resiliència:
• Introspecció: és l’art de preguntar-se a si mateix i donar autoresposta honesta.
• Independència: és saber fixar límits sobre un mateix i el medi amb problemes, mantenir distància emocional i física sense caure en l’aïllament.
• Capacitat de relació: establir llaços i intimitats amb altres persones per balancejar la pròpia necessitat d’afecte amb l’actitud de lliurar-se als altres.
• Iniciativa: és el gust de exigir i posar-se a prova en tasques progressivament més exigents.
• Humor: trobar el còmic en la tragèdia.
• Creativitat: és la capacitat de crear ordre, bellesa i finalitat a partir del caos i el desordre.
• Moralitat: és estendre el desig personal de benestar a tota la humanitat i la capacitat de comprometre’s amb valors.
• Autoestima consistent: és la base dels altres pilars i fruit de la cura afectiva, conseqüent per part d’un adult significatiu.
• Empatia: és la capacitat de posar-se al lloc de l’altre.
• Pensament Crític: és un procés. L’objectiu consisteix a prendre decisions sensates sobre el que s’ha de creure i el que s’ha de fer. És una noció que permet sondejar les pròpies nocions, treure les pròpies conclusions i qüestionar el raonament dels altres.
• Prendre consciència de les fortaleses individuals i comunitàries
• Fer valdre els drets.
Factors de Protecció:
• Familiares: socials, afectius.
• Individuales: capacitats.
f 1 TECNOL Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid.
2 ECOL Capacitat d'un ecosistema de retornar a la mateixa composició específica i a l'estat normal en ésser afectat per pertorbacions o interferències.
3 PSIC Capacitat de l'individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
[ENSENY / PSIC] Resistència a les adversitats que manifesten algunes persones, infants i joves, que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmeses de manera continuada a estímuls negatius.
re_si_li_èn_ci_a
En situacions de guerra, abandonament familiar, maltractaments, abusos infantils o altres en què l'equilibri emocional i la salut mental es troben amenaçats, aquestes persones desenvolupen recursos extraordinaris d'adaptació que els permeten suportar-les i superar-les. Tot i haver estat considerada com una reacció patològica, actualment es veu com un
mecanisme de protecció enfront de l'estrès. Psiquiatres europeus com Boris Cyrulnik i Stefan Vanistendael han explicat i difós el concepte. A partir del 1970, als Estats Units aparegué, aplicada al mateix fenomen, la denominació
hardiness (personalitat resistent)
Se li reconeixen els components de sentit de compromís, control dels esdeveniments i repte.
Es posa de manifest la importància de l'ajuda i acceptació social, l'afectivitat, l'autoestima i el sentit de l'humor.
Persones resilients:
Es tracta de dones i homes que aprenen a contenir la situació traumàtica i reeixir-ne. Podríem dir que la mala sort els ha fet sortosos. Jordi Grané i Anna Forès, experts en aquesta temàtica, defineixen la resiliència com «la capacitat d'una persona o d'un grup per desenvolupar-se, per continuar-se projectant cap al futur malgrat creuar-se amb esdeveniments desestabilitzadors, malgrat trobar-se amb condicions de vida difícils i patir traumes greus». Ser resilients ens apropa a la felicitat, ens fa més lliures, ens amara de vitalitat.
Principis de la resiliència:
• La resiliència pot ser fomentada.
• La resiliència es fonamenta en una interacció entre la persona i el seu entorn.
• La resiliència no és una capacitat absoluta, ni estable i té límits. És un procés que pot durar tota la vida.
• La resiliència és una capacitat universal.
• Les característiques del temperament. En les quals s’observen manifestacions com: un adequat nivell d’activitat, capacitat reflexiva i responsabilitat enfront altres persones.
Partim de la base de que la resiliència no es un tret que la gent té o no té, sinó que inclou conductes, pensaments i accions que poden ser apreses i desenvolupades per qualsevol persona, i que ser resilient no vol dir que la persona no experimenti dificultats i angoixes, ja que el dolor i la tristor són comuns en les persones que han patit grans adversitats o traumes a la vida.
De fet, el camí cap a la resiliència probablement es troba ple d’obstacles que afecten el nostre estat emocional.
PILARS de la resiliència:
• Introspecció: és l’art de preguntar-se a si mateix i donar autoresposta honesta.
• Independència: és saber fixar límits sobre un mateix i el medi amb problemes, mantenir distància emocional i física sense caure en l’aïllament.
• Capacitat de relació: establir llaços i intimitats amb altres persones per balancejar la pròpia necessitat d’afecte amb l’actitud de lliurar-se als altres.
• Iniciativa: és el gust de exigir i posar-se a prova en tasques progressivament més exigents.
• Humor: trobar el còmic en la tragèdia.
• Creativitat: és la capacitat de crear ordre, bellesa i finalitat a partir del caos i el desordre.
• Moralitat: és estendre el desig personal de benestar a tota la humanitat i la capacitat de comprometre’s amb valors.
• Autoestima consistent: és la base dels altres pilars i fruit de la cura afectiva, conseqüent per part d’un adult significatiu.
• Empatia: és la capacitat de posar-se al lloc de l’altre.
• Pensament Crític: és un procés. L’objectiu consisteix a prendre decisions sensates sobre el que s’ha de creure i el que s’ha de fer. És una noció que permet sondejar les pròpies nocions, treure les pròpies conclusions i qüestionar el raonament dels altres.
• Prendre consciència de les fortaleses individuals i comunitàries
• Fer valdre els drets.
Factors de Protecció:
• Familiares: socials, afectius.
• Individuales: capacitats.
• Ambientales: internet, cines, parcs, platges, camps, biblioteques, assistents socials.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)