Formació culta analògica sobre la base del ll. resiliens, -ntis, part. pres. de resilīre 'saltar enrere; retirar-se; recular'.
f 1 TECNOL Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid.
2 ECOL Capacitat d'un ecosistema de retornar a la mateixa composició específica i a l'estat normal en ésser afectat per pertorbacions o interferències.
3 PSIC Capacitat de l'individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
[ENSENY / PSIC] Resistència a les adversitats que manifesten algunes persones, infants i joves, que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmeses de manera continuada a estímuls negatius.
re_si_li_èn_ci_a
En situacions de guerra, abandonament familiar, maltractaments, abusos infantils o altres en què l'equilibri emocional i la salut mental es troben amenaçats, aquestes persones desenvolupen recursos extraordinaris d'adaptació que els permeten suportar-les i superar-les. Tot i haver estat considerada com una reacció patològica, actualment es veu com un
mecanisme de protecció enfront de l'estrès. Psiquiatres europeus com Boris Cyrulnik i Stefan Vanistendael han explicat i difós el concepte. A partir del 1970, als Estats Units aparegué, aplicada al mateix fenomen, la denominació
hardiness (personalitat resistent)
Se li reconeixen els components de sentit de compromís, control dels esdeveniments i repte.
Es posa de manifest la importància de l'ajuda i acceptació social, l'afectivitat, l'autoestima i el sentit de l'humor.
Persones resilients:
Es tracta de dones i homes que aprenen a contenir la situació traumàtica i reeixir-ne. Podríem dir que la mala sort els ha fet sortosos. Jordi Grané i Anna Forès, experts en aquesta temàtica, defineixen la resiliència com «la capacitat d'una persona o d'un grup per desenvolupar-se, per continuar-se projectant cap al futur malgrat creuar-se amb esdeveniments desestabilitzadors, malgrat trobar-se amb condicions de vida difícils i patir traumes greus». Ser resilients ens apropa a la felicitat, ens fa més lliures, ens amara de vitalitat.
Principis de la resiliència:
• La resiliència pot ser fomentada.
• La resiliència es fonamenta en una interacció entre la persona i el seu entorn.
• La resiliència no és una capacitat absoluta, ni estable i té límits. És un procés que pot durar tota la vida.
• La resiliència és una capacitat universal.
• Les característiques del temperament. En les quals s’observen manifestacions com: un adequat nivell d’activitat, capacitat reflexiva i responsabilitat enfront altres persones.
Partim de la base de que la resiliència no es un tret que la gent té o no té, sinó que inclou conductes, pensaments i accions que poden ser apreses i desenvolupades per qualsevol persona, i que ser resilient no vol dir que la persona no experimenti dificultats i angoixes, ja que el dolor i la tristor són comuns en les persones que han patit grans adversitats o traumes a la vida.
De fet, el camí cap a la resiliència probablement es troba ple d’obstacles que afecten el nostre estat emocional.
PILARS de la resiliència:
• Introspecció: és l’art de preguntar-se a si mateix i donar autoresposta honesta.
• Independència: és saber fixar límits sobre un mateix i el medi amb problemes, mantenir distància emocional i física sense caure en l’aïllament.
• Capacitat de relació: establir llaços i intimitats amb altres persones per balancejar la pròpia necessitat d’afecte amb l’actitud de lliurar-se als altres.
• Iniciativa: és el gust de exigir i posar-se a prova en tasques progressivament més exigents.
• Humor: trobar el còmic en la tragèdia.
• Creativitat: és la capacitat de crear ordre, bellesa i finalitat a partir del caos i el desordre.
• Moralitat: és estendre el desig personal de benestar a tota la humanitat i la capacitat de comprometre’s amb valors.
• Autoestima consistent: és la base dels altres pilars i fruit de la cura afectiva, conseqüent per part d’un adult significatiu.
• Empatia: és la capacitat de posar-se al lloc de l’altre.
• Pensament Crític: és un procés. L’objectiu consisteix a prendre decisions sensates sobre el que s’ha de creure i el que s’ha de fer. És una noció que permet sondejar les pròpies nocions, treure les pròpies conclusions i qüestionar el raonament dels altres.
• Prendre consciència de les fortaleses individuals i comunitàries
• Fer valdre els drets.
Factors de Protecció:
• Familiares: socials, afectius.
• Individuales: capacitats.
• Ambientales: internet, cines, parcs, platges, camps, biblioteques, assistents socials.
